- Abans de començar, què és això de la LIJD?
La literatura infantil i juvenil digital (LIJD) és aquella forma de literatura destinada a la infància i la joventut que necessita i aprofita les propietats del mitjà informàtic durant els processos de creació i lectura. Aquesta definició deixa fora, per tant, l’anomenada literatura digitalitzada, aquella que pot coexistir en paper i en pantalla (com passa amb els ebooks), sense que això impliqui una pèrdua de l’essència literària del text. En el cas de la LIJD, en canvi, un hipotètic transvasament dels mitjans digitals al paper implicaria la pèrdua d’alguna de les característiques essencials de l’obra, com l’ús del so, la interactivitat, etc.
- Aleshores, quines són exactament les característiques que diferencien la LIJD de la resta de formes literàries?
Tot i que no resulta senzill fer un llistat de propietats que defineixin tota una forma de cultura, podem dir que hi ha una sèrie de característiques recurrents i naturals als entorns digitals que ens permeten entendre les principals diferències que hi ha entre la LIJD i la resta de formes literàries.
- En primer lloc, es tracta d’obres multimèdia o multimodals, que s’expressen utilitzant llenguatges que van més enllà del text i la imatge de la literatura impresa i, a més, inclouen el so, la música, l’animació i/o la interactivitat.
- Normalment, són obres que no tendeixen a ser lineals, a diferència de gran part de la literatura impresa, on el discurs sol iniciar-se en un punt A i acabar en un punt Z i requereix ser llegida seguint aquesta direcció (pensem en una novel·la qualsevol com a exemple ). Gràcies a les virtuts de l’entorn informàtic, la LIJD s’estructura de maneres múltiples i diverses, i no necessàriament unidireccionals. Les obres digitals poden, entre altres possibilitats, permetre’ns triar successivament el camí de protagonista o presentar-nos un món obert per a que l’explorem amb llibertat en comptes d’explicar-nos una història ordenada en un espai i un temps concrets.
- Finalment, la LIJD tendeix a associar-se amb l’anomenada interactivitat, ja que la participació activa del lector dins de les obres és una altra de les seves característiques més rellevants. No obstant això, no totes les obres que conformen la LIJD exigeixen aquesta alta interactivitat entre el lector i el text. Tanmateix, és indiscutible que la interactivitat és una de les propietats més rellevants de la LIJ que la diferencia considerablement de la literatura impresa.
En el vídeo següent de Lucas Ramada Prieto realitzat per al CERLALC-Unesco trobareu, a partir d’alguns exemples, una reflexió sobre què és la LIJ digital i una explicació de les característiques principals.
- Però … les obres multimèdia interactives no son videojocs?
Doncs … sí i no. És cert que la literatura digital i el món del videojoc comparteixen gran part de la seva naturalesa expressiva (com la multimodalitat o el paper actiu del «lecto-jugador»), però en el cas de la LIJD hi ha una intencionalitat evident i palpable de cenyir-se a les maneres en què, tradicionalment, s’ha expressat i comunicat el text literari. Ens referim a una mena de preeminència del llenguatge escrit o oral sobre la resta de formes d’expressió, tot i que, com passa en el cas de l’àlbum il·lustrat sense paraules, podem trobar també LIJD «muda» en què, sense usar cap mena de text, el rerefons narratiu o poètic té clares reminiscències que el vinculen més a la literatura tal com l’hem entès fins ara que a qualsevol altra realitat cultural.
Fins i tot acceptant aquest «pacte de mínims», la veritat és que, en més d’una ocasió, aquesta divisió entre gèneres és simplement una mera convenció que resulta aliena a la pròpia naturalesa dels textos i s’acosta més als llocs on circulen o a l’origen dels creadors encarregats del seu disseny. És per això que enlloc de LIJD sovint s’opta per la denominació de “ficció digital”, etiqueta que no només engloba tota la creació literària per a la infància realitzada en entorns tecnològics sinó també aquells videojocs que es consideren rellevants per a la formació lectora de nens i adolescents.
Aquesta comprensió dels videojocs com una forma de ficció més dins de l’ecosistema cultural de la infància i la joventut actuals, lluny de ser un problema, ens permet aprofitar tot un seguit d’obres d’enorme valor artístic per a la mediació cultural.
- On es llegeix la LIJD?
Com ja hem dit anteriorment, la LIJD necessita un entorn digital per ser llegida. Els aparells en els quals trobem més obres disponibles són, d’una banda, els dispositius mòbils, com els telèfons intel·ligents i les tauletes digitals i, de l’altra, els ordinadors. No obstant això, la LIJD també es pot trobar en espais museístics o videoconsoles; de fet fins i tot hi ha textos que aprofiten tota mena d’artefactes que també la poden incloure, com els rellotges intel·ligents associats a telèfons.
- I on s’aconsegueixen aquestes obres?
Com el principal contenidor literari de la LIJD són els dispositius mòbils, una gran part de les obres s’aconsegueix a través de les botigues virtuals d’apps; la disponibilitat varia en funció del sistema operatiu de cada telèfon o tauleta. Així, si estem davant d’un dispositiu que utilitza Android, el més normal és comprar les obres a través de la Google Play Store; i si el dispositiu és d’Apple, caldrà fer-ho mitjançant l’AppStore.
En cas d’utilitzar un ordinador, podrem accedir a les obres amb els nostres navegadors d’Internet, ja que la immensa majoria de textos es troben allotjats a la xarxa per a ser llegits allà mateix o per a ser descarregats al nostre ordinador.
Si ampliem l’espectre i volem tenir en compte tot el terreny de la ficció digital, les possibilitats es multipliquen: hauríem d’obrir el panorama a espais de compravenda i distribució de videojocs com Steam, Itch.io, etc. o a les botigues virtuals de les diferents videoconsoles.
- Però … hi ha moltes aplicacions en aquestes botigues, i a la xarxa no hi trobo res! Què faig?
Efectivament, el circuit de ficció digital infantil i juvenil actual és extremadament caòtic i resulta complex navegar sense sentir-se aclaparat. Algunes de les botigues virtuals com l’AppStore tenen la seva pròpia secció de recomanacions, però no deixa de ser problemàtic que una gran corporació com Apple sigui qui decideixi, unilateralment i sense criteris de selecció transparents, quines obres de la LIJD mereixen ser visitades/llegides.
Malgrat això, a la xarxa hi ha alguns llocs de recomanació i selecció que et poden ajudar a moure’t en tot aquest embolic d’informació. Hem agrupat alguns d’aquests espais (com els recomanats de LIJD de Gretel.cat) a la secció d’enllaços, així que t’animem a explorar-los i a provar per tu mateix si estàs d’acord amb les seves seleccions.