La LIJD a l’aula

Atesa la poca trajectòria que la LIJD encara té als processos d’ensenyament i aprenentatge de les nostres aules i als  exemples -escassos- de dispositius didàctics que la consideren compartim, en aquesta secció, dues propostes breus d’activitats, dissennyades per Lucas Ramada Prieto, membre GRETEL, per començar a experimentar amb aquesta nova realitat cultural:

  1. Una lectura demohttps://lijdagretel.home.blog/recursos/la-lijd-a-laula/una-lectura-democratica/cràtica
  2. Interpretar desde la contemplació

Al costat d’aquestes propostes, i amb l’objectiu de facilitar aquesta experimentació més enllà d’exemples concrets, volem centrar l’atenció sobre tres aspectes especialment importants en el repte d’introduir la ficció digital infantil en els centres educatius:

  • La selecció d’obres és important

No podem oblidar que una bona selecció d’obres és fonamental per a qualsevol tipus de mediació literària. Els textos són la matèria primera amb què es construeix la didàctica, de manera que aprendre a triar aquestes “obres que ensenyen a llegir” hauria de ser una de les nostres primeres preocupacions. Tenir un bagatge heterogeni de referències que ens permeti sentir-nos còmodes a l’aula (algunes més senzilles i de gaudi immediat, altres més complexes i que demanden discussió col·lectiva o lectura guiada), és essencial per al nostre procedir docent. A l’apartat “seleccionar obres de LIJ digital” trobareu una sèrie de consells per començar a desenvolupar criteris de valoració dels textos, així com una petita col·lecció d’obres de qualitat comentades que considerem un bon punt de partida.

  • L’adequació als lectors és important

Hi ha característiques de la LIJD que poden implicar un entrebanc interpretatiu difícil d’assimilar per a l’alumnat i que, evidentment, convindria tenir en compte abans de dissenyar qualsevol tipus d’activitat o seqüència de treball a l’aula. Encara que creiem que els infants i joves actuals estan avesats a interpretar textos audiovisuals o que, per ser “nadius digitals” són suposadament experts en això que anomenem interactivitat, la realitat és ben diferent. Tot i la sobreexposició a jocs i altres continguts multimèdia, les competències relatives a aquest tipus de productes, en el cas de joves i infants, són molt més limitades del que podem imaginar d’entrada. Aprendre a atorgar significat a la banda sonora d’una app per a tauletes o entendre el significat de les nostres accions o moviments en un joc interactiu poden ser processos sofisticats que requereixen haver seguit i experimentat prèviament itineraris i situacions d’aprenentatge que normalment no es donen fora del context escolar. Per això hem d’analitzar amb cura, en primer lloc, no només si els continguts tractats són adequats a l’edat dels destinataris, sinó també aspectes com la complexitat estructural de les obres o el grau de dificultat i abstracció dels textos multimèdia en relació als perfils lectors i als contextos de mediació. Identificar els aspectes narratius més rellevants de cada obra a la llum de les característiques de la LIJD (multimodalitat, interactivitat i no linealitat) també és important per orientar el procés interpretatiu dels alumnes i evitar, així, la dispersió interpretativa en un producte altament complex.

  • Entendre els contextos tecnològics és important. 

Evidentment, quan parlem d’obres que depenen de certes tecnologies per a ser gaudides, s’afegeix un nivell més a tenir en compte a l’hora de mobilitzar-les a l’aula: l’equipament necessari, el que inclou, a més de tauletes, carregadors, auriculars i connexió a internet. Per això, sumat al tipus de text que triem d’acord a la previsió de treball, hem de tenir en compte, de la mateixa manera que ocorre amb la literatura impresa, l’entorn tecnològic que les obres requereixen (perquè alguns textos són més adequats per a la lectura compartida mentre que altres ho són per a la lectura individual). Hem d’analitzar prèviament les seves exigències específiques, així com les dels espais on es realitzarà la mediació. Això implica pensar en qüestions com el nivell de soroll que es podria generar (recordem, entre altres coses, que el so és un dels llenguatges propis de la LIJD), la llum del sol, que a contrallum dificulta la visualització de la pantalla, la necessitat o no d’accedir a Internet (si hi ha hipervincles o es tracta d’una obra web), el temps necessari per a la lectura (perquè algunes obres, sobretot aquelles que s’acosten més als videojocs, poden ser bastant llargues), etc… Tots aquests factors a tenir en compte són clau per dur a terme amb èxit la mediació literària digital a les aules.