Interpretar des de la contemplació

Interpretar des de la contemplació

Obres: David Wiesner’s Spot i Samorost 3.

(Per saber una mica més d’aquestes dues obres pots accedir a les ressenyes que hem preparat aquí i aquí.)

Context: Últim cicle de primària i primer cicle de secundària

Resum: Les activitats que proposem al voltant de Spot i Samorost 3 combinen la lectura individual o compartida i la discussió literària per començar a treballar amb l’alumnat l’ actitud de caire contemplatiu davant la ficció digital: una actitud atenta als detalls i que permeti elaborar sentit, de manera que predisposi a un tipus d’experiència diferent de la que promouen cert tipus de videojocs. Després d’indicar els objectius generals de les activitats, detallem la dinàmica organitzativa incloent les explicacions i les orientacions necessàries per a la mediació en el treball a l’aula amb dues obres on la proposta se centra en l’exploració pausada, reflexiva i comprensiva de diferents mons de ficció.

Objectius:

1. Oferir un espai d’experimentació diferent que permeti apropar-se a la ficció digital evitant la tendència frenètica que sol caracteritzar el contacte aquestes obres. La construcció específica de les dues obres triades facilita un acostament contraposat a l’agitació i la velocitat de consum característica de la majoria de jocs comercials als quals els alumnes estan acostumats. Un text com Spot xoca frontalment amb la idea de joc dirigit a superar objectius i aconseguir victòries, ja que la seva proposta és purament explorativa i no té cap interacció que es pugui entendre estrictament com assoliment. En la mateixa línia es col·loca Samorost 3, un viatge amb principi i final en el qual no es tracta d'»arribar a la meta» sinó de gaudir del trajecte en cadascun dels llocs que visitem, i en el qual importa molt més «llegir» i experimentar cada escenari que qualsevol victòria.
2. Transformar la contemplació en interpretació. Malgrat que Spot i Samorost 3 col·loquen al receptor en una posició exploratòria que és rellevant en sí mateixa, l’objectiu fonamental de la mediació ha de ser, en aquest cas, la transformació de la mirada contemplativa de l’alumnat en un procés d’atenció i de construcció de sentit relacional que li permeti anar creixent com a intèrpret d’aquest tipus de propostes. La manera en què cada obra demana aquest procés és diferent, però es complementen perfectament. Tot i que Spot no obliga a interpretar, sense interpretació l’experiència lectora serà molt més pobra; de manera que és en aquest espai on hem de generar la discussió i provocar el desig d’entendre què és el que està passant en els mons als quals l’obra dóna accés. Un cop es desperti aquesta fam de comprendre, es pot traslladar la mirada a Samorost 3, que per la seva navegació exigeix ​​transformar aquesta interpretació en resolució, i d’aquesta manera acabarà de donar-li entitat al procés de construcció de significat; i ho farà amb l’exploració d’un entorn ficcional, a més, molt proper a aquest nínxol cultural tan propi de la vida infantil i juvenil actual com és el del videojoc.

Explicació de la dinàmica d’aula: 

Una de les particularitats de la ficció digital és que sovint ens explica històries o ens ensenya nous mons d’una manera que no és necessàriament ordenada, a través del que anomenem la no linealitat o la disrupció del discurs literari. Aquesta ruptura de la linealitat pot usar-se per oferir diferents alternatives a l’hora de configurar una història (com passa a A Duck Has an Adventure) però, també, per oferir mons de ficció amb diversos escenaris pels quals cal navegar i explorar lliurement; en primer lloc, per gaudir de les propostes estètiques de les obres i, en segon lloc, per anar construint sentit, de manera progressiva, sobre allò que aspiren a comunicar. Aquest tipus d’actitud necessita una mediació formativa prèvia perquè no sol produir-se de manera autònoma a causa del tipus d’experiències que sol tenir l’alumnat amb els videojocs, on la proposta es limita a ser un «fer i aconseguir» frenètic, que dificulta tant el gaudi com la interpretació. Aquesta sessió, per tant, busca col·locar als nens i nenes, amb l’acompanyament propi que ofereix el context escolar, davant d’obres que exigeixen un tipus de predisposició diferent i després conduir-los, a una reflexió distanciada que els permeti entendre el valor i les especificitats de l’apropament contemplatiu en l’experiència ficcional.

El primer text escollit és Spot de David Wiesner, una app per a tauletes digitals on la principal característica és presentar-nos un món ficcional amb una estructura i una organització que no admeten cap mena d’ordenació des de cap criteri jerarquitzat: ni temporal ni espacial. Spot ens convida a explorar cinc escenaris diferents amb la particularitat que en cadascun d’ells hi ha una sèrie d’objectes que actuen com a portals que els connecten, element que obre la possibilitat de viatjar cap a la resta de llocs que conformen la totalitat d’aquest cosmos. La il·lustració precedent mostra la connexió entre els objectes-portal i els mons als quals podem tenir accés. Perquè s’entengui millor: l’obra és una cosa així com una sèrie de nines russes en la qual la nina gran conté a una nina mitjana que, al seu interior, conté tant la nina gran de la qual provenia com la petita (i com això és complex d’explicar i entendre, enllacem un vídeo on es mostra una mica la dinàmica de l’obra: https://youtu.be/hy_-Ctrz9vY?t=255).

Malgrat aquest tint avantguardista i de caos que podria reflectir la seva estructura, Spot proposa ponts interpretatius que permeten ancorar de manera més o menys narrativa. Així, a mesura que naveguem pels escenaris veiem de manera recurrent: d’una banda, una família d’alienigenes (que apareix a la primera il·lustració amb aparença robòtica i antropomòrfica), els quals podem considerar els protagonistes d’aquesta no-narració, que semblen estar vivint una mena d’aventura interespacial; i de l’altra, uns personatges secundaris (com els gats de les dues il·lustracions) que, sense estar presents en tots els espais, també demostren tenir motivacions pròpies dins de l’entramat ficcional.

Encara que Spot negui el seu caràcter estrictament narratiu les petites històries amagades al seu interior faciliten una aproximació interpretativa i un gaudi intens en l’experiència ficcional i estètica proposada.

Aprofitem aquestes característiques concretes d’Spot per generar la següent dinàmica de lectura:

1. Primer moment de lectura d’Spot. Per començar, deixem que els nens i nenes llegeixin l’obra, individualment o per parelles, durant uns 10-15 minuts.

A causa de la seva complexitat estructural, és molt probable que hi hagi confusió i que se sentin frustrats; per tant és recomanable normalitzar aquesta sensació de sentir-se perdut (totalment intencional per part de l’autor) i, sobretot, deixar que conversin sobre el que van sentint i pensant durant l’acostament inicial. En tant poc temps és impossible que arribin a entendre tot el que els proposa Spot, però sí que comencin a entreveure el tipus d’estructura que té i algun dels seus elements narratius més recurrents. Aquest primer moment, en el qual es tendeix més a experimentar aquesta agitació estructural i a començar a entreveure els pilars de l’app que a construir sentit estable i global de la mateixa, és ideal per a una primera posada en comú.

2. Organitzem una primera discussió per compartir sensacions. Organitzarem una discussió col·lectiva per compartir totes aquestes primeres impressions, però la dirigirem cap als elements clau amb què, després de la discussió, poder canalitzar la lectura cap a un tipus d’aproximació més ajustada a les exigències interpretatives de l’obra. Podem començar amb preguntes generals inicials al voltant d’aquestes sensacions-tipus: «com us heu sentit en aquests primers moments?, us heu sentit perduts?,  anaveu entenent el que passava?». Un cop posat en comú hem de ser capaços de redirigir la conversa cap als aspectes capitals d’Spot que els suposen un repte perquè en  conformen la seva essència. A partir de les preguntes sobre si s’han sentit perduts hem d’intentar que es produeixi una discussió al voltant de la complexa estructura del text per intentar cartografiar col·lectivament com s’hi navega. Alguns ho tindran més clar que d’altres, però la idea és que el grup-classe esbrini conjuntament l’organització interna de l’app, perquè entendre que dins de cada un dels mons existeixen portes que els interconnecten els permetrà navegar amb més tranquil·litat i sense tenir la sensació de deriva i d’incomprensió que l’organització de l’obra podria aparentment provocar. Centrar els interrogants al voltant del nombre de mons que creuen que conformen l’obra pot ser una bona entrada, per anar arribant, després, a aquests portals que els enllacen i acabar, finalment, en la reflexió general sobre l’estructura d’Spot. En aquest procés de reconstrucció de l’estructura del propi text, pot ser d’utilitat dibuixar conjuntament un esquema que reprodueixi la taula amb els objectes que fan de portal, similar al que hem mostrat més amunt, perquè interioritzin aquesta relació que existeix entre ells.  Un cop aquesta idea s’hagi sedimentat bé, podem començar a preguntar per qüestions de tipus argumental que canalitzin un ancoratge més específic en les petites històries que l’obra construeix dins dels seus escenaris: «Hi ha algun personatge principal? qui creieu que pot ser? per què?, se’ns està explicant alguna cosa concreta?». És probable que les respostes a aquestes preguntes siguin bastant vagues i diverses, però també pot ser que es formulin idees interessants amb les quals es pugui començar a generar una posició centrada en relacionar les petites escenes que teixeixen el que passa dins de l’obra.

3. Tornem a deixar que llegeixin. Quan comencin a sentir curiositat per aquests alienígenes que semblen haver perdut a un dels seus germans, quan vulguin trobar als estranys turistes que es passegen pels mons de Spot o quan simplement vulguin passejar des de la seguretat d’haver entès el funcionament intern de l’obra, els tornem a deixar que segueixin llegint individualment o en parelles durant uns altres 10-15 minuts, assegurant-nos que tothom sap ja com navegar per l’aplicació. A l’haver centrat la mirada, compartit troballes i marcat una sèrie de pautes de navegació que orienten l’experiència, aconseguirem que durant aquest segon moment d’exploració l’acostament desperti processos interpretatius més ajustats a l’obra i de més profunditat.

4. Recollim amb una discussió final. A part de tot això, l’objectiu últim, i que hauria de reforçar-se amb una altra petita discussió final amb la de recollir idees, és posar de relleu l’actitud que aquest tipus de constructes ficcionals requereixen, més centrats en l’exploració i la vinculació lògica d’esdeveniments que en la descodificació lineal de l’argument. Així que hem organitzat la posada en comú de tancament de l’activitat mitjançant preguntes com «heu pogut enfrontar-vos a Spot com a la majoria d’obres o jocs que coneixeu? les diferències que heu trobat tenen a veure amb la manera/ritme de lectura? ha canviat la manera com us heu sentit durant la primera i la segona lectura? podries explicar en què i a què es deu aquest canvi? de què diríeu que tracta Spot? què ens exigeix aquesta obra com a lectors? com vol ser explorada? què vol que fem amb ella?”

Aquesta mirada relacional, focalitzada en interpretar de manera pausada les connexions que hi ha entre elements separats en els mons de ficció que com a receptors hem d’explorar, és una cosa absolutament necessària per al treball amb la segona obra d’aquesta dinàmica, Samorost 3. El joc d’Amanita Design és paradigmàtic pel que fa a les seves intencions de generar una experiència contemplativa. Per a això, ens col·loca en la posició de guiar un petit gnom en els seus desitjos de convertir-se en un astronauta que voldescobrir i explorar un conjunt de planetes, cadascun d’ells amb les seves particularitats ecosistèmiques, els seus habitants i les seves rutines vitals. Tot i tenir un pretext argumental que recorda la literatura de viatges, en realitat l’obra privilegia l’exercici de descobriment calmat dels detalls que conformen els mons visitats. De manera que ser bon receptor de Samorost 3 consisteix per sobre de tot en entendre com funciona cadascun d’aquests planetes i voler saber com són els seus habitants i com es relacionen amb el seu entorn.

El tipus de receptor que exigeix ​​Samorost 3 es relaciona directament amb el que proposa Spot. Però hi ha una petita i alhora gran diferència. En l’app de Wiesner l’exploració contemplativa únicament porta a un procés d’interpretació cap al qual l’obra no et gui:, simplement t’hi exposa. A Samorost 3, en canvi, aquesta interpretació ha de portar necessàriament a relacioanr aspectes amb els quals anar construint un seguit d’accions que ajudin al protagonista a donar forma a la seva aventura. Samorost 3, per tant, té el que comunament anomenem puzles (cosa que la fa, diguem-ho així, més «joc» que Spot), encara que la resolució d’aquests puzles no depèn tant de la lògica com de la interpretació ficcional del que passa en pantalla; i el que importa més encara, la seva resolució no genera «victòries» (una cosa habitual en el món del videojoc), sinó que «única» i principalment permet seguir explorant nous indrets, amb nous habitants i nous racons per descobrir. És ideal apropar-se a una obra com aquesta havent prèviament gaudit de l’experiència de lectura i discussió d’Spot, ja que col·loca a l’alumnat en aquesta predisposició atenta al detall i a la navegació exhaustiva i curiosa d’escenaris. Seria aconsellable, per tant, que entre una lectura i una altra no passés més d’una setmana.

1. Juguem amb Samorost. L’experiència ens diu que la millor manera de posar en Samorost 3 en circulació en una aula és amb dispositius individuals (una tauleta o ordinador per persona), tot i col·locant als nens i nenes en grups de quatre perquè puguin anar compartint descobriments i dificultats. En cas de no disposar de suficients aparells, poden ajuntar-se en equips de fins a tres persones per pantalla sense que la dinàmica es vegi afectada. Amb una d’aquestes dues disposicions inicials, l’alumnat començaria a endinsar-se a Samorost 3 amb total llibertat i autonomia per anar descobrint a poc a poc el rerefons argumental i mecànic de l’obra. Recordem que el joc d’Amanita Design planteja la història d’un petit gnom que en aixecar-se un matí decideix fer-se astronauta i sortir a explorar l’univers. Aquest punt de partida estructura l’obra al voltant de cadasun dels planetes que el protagonista ha (i desitja) visitar, que funcionen en clau de capítols. La durada total aproximada del viatge és d’unes cinc hores, però la dinàmica funciona perfectament si la acotem al primer escenari, en el qual el personatge decideix construir la seva nau espacial per iniciar la seva aventura i sortir volant. Combinar un escenari preciosista i ple de detalls per descobrir i assaborir l’obra amb l’objectiu concret d’entendre la manera en què operen en aquest espai els seus habitants, fan que aquesta aplicació sigui perfecte per mobilitzar l’exploració no només contemplativa sinó també interpretativa que ja havíem iniciat amb Spot. Aquesta part de la dinàmica serà un xic més llarga del que és habitual ja que, més o menys, els nens i nenes poden tardar al voltant d’una hora en acabar aquest primer episodi. És important, per tant, que anem gestionant i regulant la manera en què tothom s’enfronta als possibles reptes que proposa el joc i que permeten la col·laboració entre parelles, amb l’objectiu que aquesta construcció emergent de sentit es vagi produint col·lectivament i s’avanci amb sintonia, a manera de comunitat en la qual cadascun dels seus membres tingui un joc sobre el qual actuar.

2. Recollida i posada en comú. Un cop tothom hagin acabat aquest primer episodi, amb el protagonista solcant per fi els cels de l’espai, podem organitzar una discussió col·lectiva per posar de relleu el tipus d’exigències que té un joc com Samorost 3 i fer que les nenes i els nens ho relacionin amb el tipus de gaudi que provoquen unes exigències de caràcter pausat i contemplatiu. Comparar l’experiència de Samorost 3 amb la de Spot pot ser una bona manera d’analitzar les diferències entre les dues obres i la importància que té el fet d’incloure o no sistemes de puzles per avançar. Quan parlem de sistema de puzles dins d’un jocens referim a les problemàtiques i avatars que els jugadors han de resoldre dins d’una obra mitjançant la relació lògica i causal de certs esdeveniments. En els primers moments de Samorost, per exemple, hem de buscar i trobar a les rodalies de la nostra casa les diferents peces amb què construirem la nau espacial que ens portarà a solcar els cels, una seqüència que, entre altres coses, requereix anar resolent situacions amb diversos personatges perquè ens lliurin algun d’aquests components fonamentals per a la seva construcció. Així, podem començar amb preguntes que els portin a contrastar les dues experiències: quines conseqüències produeixen, en cada obra, les teves accions? et vas sentir més còmode en alguna de les dues? per què? diries que Spot és menys joc que Samorost 3? per què? en què s’assemblen i en què es diferencien les dues obres?. O altres preguntes que desencadeninquestionaments que els permetin associar les dues lectures amb l’actitud «contemplativa» que exigeixen: “hi ha algun detall de Samorost 3 que t’hagi agradat especialment? i algun petit descobriment que vulguis compartir? creus que aquests detalls són importants a Samorost 3? i a Spot, creus que és important fixar-se en els detalls? diries que aquestes obres t’han mostrat una altra manera de llegir?, i si és així, en què s’assemblen i en què es diferencien les experiències de lectura d’Spot i de Samorost 3?”. Contrastar després el que s’hagi comentat amb les experiències proposades per altres jocs més «tradicionals» permetrà entendre al grup-classe que no tots són iguals, que cada tipologia reclama actituds i competències concretes i que uns i altres ofereixen formes de gaudi diferents i específiques. Acabar aquesta sistematització final posant nom al tipus de lectura contemplativa, exploratòria, pausada, que requereixen les dues obres ajudarà a explicitar aquesta manera de lectura i a que els lectors prenguin consciència de la nova experiència de lectura amb la qual han entrat en contacte.