Una lectura democràtica

Obra: A Duck Has An Adventure 

Com si es tractés d’un «Tria la teva aventura», l’obra ens permet prendre decisions que van determinant  la vida d’un ànec cap a un dels setze finals possibles. No obstant això, a diferència dels mítics llibres dels 80 en els quals aquesta característica interactiva simplement afegia una capa superficial de «diversió» a la lectura, la peça de Daniel Merlin Goodbrey utilitza el fet d’escollir per fer reflexionar sobre què significa decidir tant en un joc com en la vida: Importen les nostres decisions? Som lliures quan juguem? Aquesta mirada irònica cap a la il·lusió de llibertat converteix aquesta obra en un text molt interessant per reflexionar i fer reflexionar sobre les característiques de la LIJ digital, especialment  la interactivitat i la ramificació argumental.

(Pots consultar una ressenya de A Duck Has an adventure aquí)

Context: Aules d’últim cicle de primària o de primer cicle de secundària.

Resum: Les activitats que proposem al voltant de l’obra A Duck Has An Adventure combinen la lectura compartida i la discussió literària. Després de descriure la dinàmica d’ambdues activitats, us oferim un llistat amb alguns centres d’atenció al voltant dels quals la discussió es pot centrar.

Objectius: 

1. Adquirir conciència sobre la significació que aporta la ruptura de la linealitat que caracteritza l’obra. El text, en oferir diferents ramificacions en els itineraris narratius i fer que aquestes rutes es separin, s’apropin i fusionin a voluntat de l’autor (i no del lector), ofereix una excel·lent oportunitat per familiaritzar els estudiants amb formes complexes d’estructura del text. La ruptura de la linealitat narrativa esdevé un recurs formal que expressa de manera eficaç la diversitat de les opcions vitals adoptades pel protagonista.
2. Reflexionar sobre la presa de decisió com a recurs estètic. En posar al centre de l’activitat el debat sobre els diferents camins que es poden prendre, es va construint la idea que les eleccions constitueixen un recurs que permet reflexionar sobre el valor expressiu que pot tenir la presa de decisió en el marc d’aquest tipus d’obres. A duck has an adventure facilita, per tant, no només un acostament temàtic del lector cap a la vida i les seves decisions sinó també un recurs metaficcional per comunicar aquesta idea.
3. Modelar una aproximació reflexiva a l’obra. La lectura compartida i guiada evita la deriva frenètica que normalment implica la lectura individual de A Duck Has An Adventure.  La temptació de concentrar-se en l’acumulació de fites que, com mostra la imatge, es comptabilitza al final de la pantalla, es neutralitza amb una dinàmica que proposa una lectura atenta que té en compte totes les implicacions de les eleccions que es realitzen. Es contraresta, així, que el lector adopti una lectura centrada en els falsos objectius que es van suggerint, fet que en el fons és una picada d’ullet a la lectura típica dels jocs.

4. Realitzar una tertúlia literària durant la lectura compartida. La forma peculiar en què es desenvolupa A Duck Has An Adventure (amb les bifurcacions i itineraris divergents a què ens hem referit anteriorment i que requereixen una constant presa de decisions) permet que una cosa tan fonamental per a la socialització i la construcció de sentit com és la conversa literària es pugui desenvolupar durant el procés de lectura i no pas, com sol passar, en  finalitzar-la.

Dinàmica de la lectura compartida i la discussió literària

El docent projectarà l’obra a la pantalla i distribuirà els alumnes en semicercle per facilitar la lectura compartida i la discussió de l’obra. Aquesta dinàmica permetrà:

• Proporcionar la traducció dels termes en anglès desconeguts. Tot i que la brevetat dels textos i la seva relació amb les imatges faciliten la comprensió de l’obra l’anglès, la lectura compartida és un context que afavorirà que es donin  les ajudes lingüístiques necessàries a la diversitat de lectors, amb dominis lingüístics de la llengua que poden ser molt diferents. 
• Compartir la presa de decisions sobre el tipus de vida que escollim per a l’ànec protagonista. L’obra avança a la manera de «Tria la teva aventura» i obliga a seleccionar les opcions vitals del protagonista. Per escenificar aquesta mecànica de funcionament se sotmetrà a la classe a una votació per cada decisió sobre el destí del protagonista. El personatge triarà l’opció triada pel conjunt de lectors-participants.
• Superposar a la votació la discussió sobre les implicacions que té cada decisió pel que fa al camí a prendre. Es demanarà a cada grup d’alumnes que optin per la mateixa opció que defensin i en justifiquin l’elecció. Es generarà, així, un espai de reflexió sobre les implicacions de cada decisió que anirà nodrint col·lectivament la interpretació de l’obra.

La idea central de l’activitat és utilitzar la dinàmica de la presa de decisions per a realitzar una discussió literària que sorgeixi de la lectura compartida d’una manera natural. La complexitat estructural de l’obra, que recordem que consta de setze possibles finals i moltes bifurcacions narratives dins de cada itinerari, impossibilita realitzar aquesta dinàmica tenint en compte la totalitat del text. Per això, l’ideal és que, a partir d’aquestes indicacions, es realitzi una sessió que no duri més de 45/60 minuts, deixant-se portar pels camins adoptats pels nens i nenes des d’aquesta primera decisió en la qual es tria el tipus de vida del protagonista. La riquesa de l’obra obre moltes portes per a la discussió i cada grup d’alumnes i cada situació de classe generarà debats molt diversos entre si, de tal manera que s’ofereixen, a continuació, algun dels eixos més interessants que es poden abordar:

Orientacions per a la mediació de la discussió literària  

Les motivacions lectores: per què prenem les decisions que prenem?

Les discussions al voltant de les primeres decisions sobre les opcions vitals de l’ànec (triar entre l’aventura, l’educació o una vida senzilla) pot fer emergir els perfils lectors de l’alumnat amb preguntes com: què desitjo que passi ? per què ho desitjo? en base a què prenc aquestes decisions? La interacció que es genera amb aquest tipus de preguntes se situa en un enfocament tan suggestiu com poc habitual perquè planteja qüestions prèvies a la interpretació que es relacionen amb les motivacions o motors de la lectura dels alumnes.

Si algú diu que vol escollir el camí de l’educació perquè aquesta opció pot donar eines al protagonista per decidir en un futur, més enllà de tenir un fort concepte sobre l’educació, amb aquest desig s’està posicionant d’una manera molt concreta en relació al personatge: no s’identifica directament amb ell sinó que se situa en un pla de superioritat extern a la història, com si en aquesta obra la capacitat de decidir fos un acte de responsabilitat cap al protagonista que assumim a partir de la nostra experiència vital. Això pot ajudar-nos a generar debat entre elsalumnes amb aquest perfil i aquells i aquelles que, tot i voler prendre el camí de la gran aventura, prioritzen els seus desitjos ficcionals per sobre dels existencials de l’ànec. A més d’una conversa interessant entre diferents perfils lectors, aquesta discussió reflecteix una cosa molt important com són les diferents motivacions que ens porten a llegir («Vull una gran aventura perquè per a la vida senzilla ja tinc la meva …», «Vull una gran aventura perquè m’atrau molt més i vull divertir-me llegint»). Aquesta informació, a més de ser-nos molt útil als docents i mediadors de lectura perquè ens ajuda a conèixer millor el tipus de lectors i lectores que poblen les nostres aules, també obliga els alumnes a explicitar el pensament i, en definitiva, a explicar-se millor.

Les expectatives sobre la lectura: com construïm les hipòtesis sobre les històries?

El més probable és que la gran majoria voti començar per «una gran aventura», fet  que pot obrir un espai interessant per debatre com ens anticipem a les històries que estem a punt de llegir; i fins i tot tirar una llança cap a la literatura de «la quotidianitat». Si els ho preguntem al grup classe, segur que gran part de l’alumnat tindrà en el seu bagatge lector obres preferides que, en el fons, inclouen temes quotidians. Això pot conduir a una conversa al voltant de com moltes vegades el valor de la literatura no és tant el seu contingut estricte (el que ens explica) sinó com ens ho explica, i com aquesta és capaç de connectar amb això que anomenem l’ «universal humà». Podem fins i tot fer broma amb el que suposa la idea d ‘ «una vida senzilla» i desvetllar aquelles grans aventures que moltes vegades s’amaguen en l’interior d’un mateix (i més per a un ànec, un animal acostumat a migrar a milers de quilòmetres regularment…).

En moltes ocasions ens podem trobar que l’alumnat diu haver triat «una gran aventura» per la concordança que té amb el títol de l’obra, A Duch Has An Adventure («Un ànec té una aventura»): «si això va d’aventures, que almenys en sigui una de gran», diuen de vegades. Aquesta pot ser una porta d’entrada molt interessant per parlar, també, sobre una de les funcions principals dels paratextos i dels títols de les obres en concret: generar hipòtesis prèvies al lector i dirigir la lectura cap a espais interpretatius específics.

El diàleg amb altres textos: a quines altres aventures fa referència l’ànec?

En la multiplicitat de camins que ofereix l’obra que, com ja hem esmentat, pot derivar en fins a setze finals diferents, es van oferint al lector algunes referències que paga la pena explicitar:

• La pintura de Magritte i el joc meta.

La reflexió metaficcional de A Duck has an adventure és una constant al llarg de tota l’obra. En tot moment es mira i qüestiona a sí mateixa com a constructe artístic, ironitzant sobre la seva condició com a narració, com a joc, etc. En aquest marc estètic, la referència a René Magritte i el seu «Això no és una pipa» li afegeix una capa més de sentit que es pot aprofitar per establir ponts entre les dues obres i aprofundir en el significat d’aquesta connexió intertextual.

• La narrativa de Hemingway

Si decidim convertir al nostre protagonista en un escriptor, fent-lo anar primer a la universitat i dirigint-lo després cap a la universitat de Belles Arts, acabarem possibilitat l’opció que acabi escrivint una versió de la coneguda novel·la d’Ernest Hemingway El vell i el mar anomenada, aquí, El vell ànec i el mar.

Aquesta història que escriurem com a ànecs novel·listes, a més a més de ser una evident referència intertextual al clàssic del S. XX,  a més s’inspira en la «vida senzilla» que tindrem si, al principi de l’obra, prenem aquest -aparentment- avorrit camí i, un cop se’ns dóna l’oportunitat, prenem la decisió de convertir-nos en pescadors. Lluny de ser una confluència gratuïta en els itineraris, sembla evident pensar que amb aquest joc de relacions i fusions argumentals, l’autor pretén donar valor a la quotidianitat com a matèria primera per a l’escriptura literària. Una mena sarcasme afectuós per als que podrien haver pensat que la veritable «aventura» en aquesta obra residia més en la grandiloqüència de la pirateria que en l’èpica del dia a dia.

• La literatura de pirates (i altres aventures)

Quan prenem el camí de la «gran aventura» (High adventure) l’obra es converteix en un homenatge constant al gènere d’aventures de pirates. Aquesta vinculació, enlloc de fer-se palesa mitjançant gestos de complicitat explícits a obres concretes, es produeix a través de l’ús d’algunes de les característiques temàtiques i argumentals que típicament defineixen aquest gènere literari:

• La referències a llocs molt representatius de les seves històries, com el Carib o El Triangle de les Bermudes.

• Girs i estructures argumentals tradicionals d’aquest gènere, com els duels navals, la recerca de tresors o la constant bel·ligerant picaresca pirata.

La manera en què l’obra, en clau humorística, s’apropa a aquest patrimoni literari pot establir connexions interessants a partir de les quals seguir explorant la història ficcional de la pirateria. I no només de la pirateria, perquè al costat d’aquests homenatges, l’obra també estableix ponts cap a altres terrenys de la literatura de gènere com la ciència ficció o la novel·la romàntica.

El concepte de narració i protagonista: únicament un ànec té una aventura?

La lectura de l’obra, a mesura que va creixent com a conseqüència de les seves ramificacions, va desplegant diverses versions de l’ànec protagonista. Aquest raresa que permet alhora coexistir en un mateix text múltiples vides i morts d’un mateix personatge pot ser enormement útil per discutir i problematitzar el concepte d’història i de protagonista que tenen els alumnes. Davant d’una pregunta aparentment senzilla com «Qui és el protagonista de la història?» pot produir-se un debat interessantíssim sobre la veritable essència narrativa del text ja que, en realitat, és el text el que permet la paradoxa irresoluble que, precisament per la seva no linealitat, hi cohabiten diferents versions de l’ànec que se’ns presenten des de l’inici.

És possible que davant aquesta primera pregunta innocent, els nens, gairebé com a acte reflex, es limitin a enunciar que hi ha un únic ànec i que aquest o bé té moltes aventures al llarg de la seva vida o bé que viurà aquella aventura que nosaltres decidim gràcies a la interactivitat. No obstant això, hi ha alguns moments clau que poden ajudar-nos a avivar aquesta conversa i aprofundir en la reflexió. Per exemple:

• Si és veritat que només hi ha un protagonista que té diverses aventures al llarg de la seva vida: com és possible morir en diverses ocasions al llarg d’aquesta?

• O si pensen que només hi ha un ànec i que l’única realitat possible és la que vam determinar amb les nostres decisions: com pot ser que l’ànec científic i l’ànec pirata, cadascun provinent d’un itinerari diferent, s’enfrontin cara a cara al Triangle de les Bermudes? És un sol ànec que es converteix en dos? Com és possible això?

Tot i que és un tema complex i de difícil resolució, les preguntes sobre com afrontar aquestes inconsistències en la linealitat són una forma molt atractiva de discutir sobre la disrupció narrativa i un acostament interessant cap a la sofisticació que planteja. De fet, aquest apropament pot ser la porta d’entrada cap al següent aspecte que considerem rellevant: la importància de llegir i interpretar l’obra de manera global i transversal en comptes de fixant-nos en l’immediat.

Les decisions com a eix temàtic de l’obra: de què va realment A duck has an adventure?

Anteriorment, dèiem que el text de Daniel Merlin Goodbrey, precisament gràcies a la seva estructura i a la forma en què anem navegant cadascun dels seus itineraris, aconsegueix comunicar amb molt d’encert una profunda reflexió sobre el que significa prendre decisions, tant en la vida com dins d’una obra de ficció que ens permet fer-ho. No obstant això, aquesta lectura gairebé poètica de l’obra exigeix un refinament interpretatiu al qual alguns alumnes, si no la majoria, no hi podrien arribar per si sols. Seria interessant, per tant, després de la dinàmica de lectura compartida es fes una conversa final de recollida d’idees amb l’objectiu d’assolir aquesta lectura més global i distanciada de l’obra que, en definitiva, els permeti posar en relació tota l’experiència viscuda.

Una bona manera d’aproximar-se a aquesta idea és començar fent una senzilla pregunta com «de què va A duck has an adventure?”. Encara que la pregunta sigui simple, la resposta a una obra com aquesta no ho és tant, per la impossibilitat de respondre mitjançant una simple reconstrucció argumental. Això podria generar que pocs o cap s’atreveixin a fer el pas, de manera que una idea interessant amb la qual començar la reflexió seria preguntar-los si la història va d’algun dels itineraris concrets que han format durant la lectura: l’aventura del pirata que mor en una explosió màgica, el científic que inventa un reproductor de música i es fa milionari, etc. Fer-los veure, d’aquesta manera, que aïllar un dels arguments no és «just» amb la idea global de l’obra, i alhora pot ser una bona manera que prenguin consciència de la importància de mirar el text «d’una altra manera»; fer-los pensar que a A duck has an adventure no hi ha UN itinerari que expliqui la seva història, per la qual cosa cal buscar la manera de trobar aquesta possible explicació.

En aquest moment pot ser útil fer clic al botó de «zoom out» per allunyar la càmera i mostrar-los la imatge de tots els itineraris convivint dins de l’obra perquè, a vista d’ocell, la seva complexitat estructural es faci evident visualment. Aquí pot començar a sorgir la idea que, en definitiva, A duck has an adventure dóna voltes al voltant del que significa decidir en la vida i que per molt que un se senti lliure i amb poder per determinar el seu destí, en realitat aquest és capaç de prendre camins aleatoris que s’escapen del seu control.

Però, un cop establert que la presa de decisions constitueix l’autèntic eix temàtic de l’obra, encara podem fer un pas més per abordar un segon nivell de significat en l’ús de les decisions a què ens referíem més amunt:

«A duck has an adventure facilita, per tant, no només un acostament temàtic del lector cap a la vida i les seves decisions sinó també un recurs metaficcional per comunicar aquesta idea.«

Es tractaria de fer-los ser conscients que la presa de decisions ha estat un recurs formal que ha actuat com a motor de la lectura alhora que ha posat, en primer pla, com a tema de l’obra, la presa de decisió. Una bona manera d’abordar aquesta doble dimensió del recurs pot ser recollint algun dels debats mantinguts durant la dinàmica de grup, especialment aquells en què s’ha reflexionat sobre «la forma» del text. Aquest debat podria arribar a colonitzar el segon nivell interpretatiu per tal que els lectors joves comencin, no només a construir sentit al voltant d’aquesta idea, sinó a percebrer com l’autor mobilitza un seguit d’elements dins de l’obra per tal que aquesta reflexió es produeixi.