Botanicula

Els videojocs solen definir-se, massa precipitadament, com a obres multimèdia per a entorns digitals en què la persona, a l’altre costat de la pantalla, ha de fer accions i estar activa. Però dins dels teixits participatius dels jocs, aquesta interacció pot materialitzar-se de diverses maneres i concretar-se en demandes d’habilitats molt heterogènies com: reflexos, rapidesa, pensament lògic, atenció… A més, i potser de manera errònia, tendim a pensar -guiats per dades que reflecteixen que tres quartes parts de la població en edat escolar juguen a videojocs- que les criatures arriben al món amb aquestes habilitats innates; potser no havent-les desenvolupat del tot, però sí amb certa predisposició a dominar-les pel fet d’haver nascut al sector demogràfic que Prensky ha anomenat «els nadius digitals». Cal dir que això no té res a veure amb la realitat actual. Si bé és cert que aquests nadius digitals creixen en entorns socials on la interacció amb objectes electrònics esdevé una part important de la seva vida, el més important és, de fet, la interacció significativa amb els textos, que requereix un procés de desenvolupament lent, com qualsevol altra habilitat cognitiva. Un element que garanteix aquesta interacció significativa és el contacte permanent amb les obres i la participació en situacions de lectura de qualitat.

En el marc de les competències de participació i interacció, n’hi ha una que ens interessa especialment per la seva relació directa amb el món de la mediació literària i artística: la que es produeix en aquelles obres que aspiren a construir un sentit ficcional, argumental o simbòlic; és a dir, obres en les quals jugar és un mecanisme intern als textos que fa que els significats avancin i es desencadenin de manera que el receptor pugui accedir-hi. Botanicula, del laboratori txec Amanita Design, és una d’aquestes obres, preocupada no només pel joc, sinó també per l’aprendre a jugar.

L’obra ens narra la història d’una avellana, una ploma, un bolet, una branqueta i una robusta llavor, i ens convida a acompanyar-los en la seva tasca d’alliberar el microcosmos que habiten d’una misteriosa amenaça que sembla estar consumint la seva llum. Gairebé a manera de capítols, el joc ens va dirigint a diferents indrets d’aquest curiós ecosistema vegetal en el qual, mitjançant la col·laboració amb alguns estranys habitants, hem d’anar resolent situacions concretes. Així, a poc a poc, hem d’anar fent fora la fosca força maligna en forma d’aranya que aguaita davant la nostra llar. El que és veritablement interessant de Botanicula -pensant ara en una mirada atenta a l’educació ficcional en la infància- és la manera en què el joc recompensa l’exploració activa del jugador, ja que pel fet d’estar envoltat de criatures i sorpreses que van emergint de cada racó també per la tasca de dissenyar els seus puzles mitjançant un sistema en què l’error genera situacions divertides en comptes de càstigs, s’aconsegueix animar al nen/a a provar i a tocar de manera exhaustiva. Això fomenta l’exploració de totes les possibilitats del text i condueix a interioritzar, indirectament, alguna cosa fonamental d’aquest tipus de propostes: no s’interpreta només amb la mirada sinó també amb el dit, tocant i relacionant esdeveniments.

Heus aquí una obra meravellosa, no únicament per tot el que s’ha dit fins aquí sinó per la delicadesa del seu disseny artístic, tant gràfic com musical, i per la magnífica construcció dels personatges, que desaprofiten quilos de carisma amb dues simples pinzellades. La força del món creat aconsegueix convertir-se en un lloc on qualsevol, a més de voler jugar, també vol ser. La manera en què el joc es desenvolupa, en paral·lel, el converteix en un d’aquests jocs ideals per compartir, tot negociant el sentit de grup, provant diferents resolucions davant de problemes i, a més, gaudint col·lectivament de l’enorme quantitat de moments divertits que se’ns ofereixen. Es tracta d’un d’aquests jocs que, si el context mediàtic i cultural de les nostres escoles actuals fos un altre, no dubtaríem ni un instant a  portar-lo a les aules.